El tiroide és una glàndula amb forma de papallona que està situada a la zona davantera del coll, al voltant de la tràquea. Mitjançant la producció de l'hormona tiroide que es transporta al torrent sanguini i arriba a quasi tots els òrgans vitals, aquesta glàndula té la funció de regular el metabolisme i la despesa d'energia del cos. Com a exemple, s'encarrega d'adequar la velocitat que es creman calories, la temperatura corporal o la freqüència dels batecs del cor.

Hipertiroïdisme e Hipotiroïdisme
Una producció d'hormona tiroides excessiva provoca Hipertiroïdisme, a l'inrevés que si la glàndula produeix una secreció hormonal inferior a la necessària, parlaríem d'Hipotiroïdisme. Ambdues anomalies descompensen molts òrgans, provoquen una important varietat de símptomes i requereixen tractament especialitzat.

Per al diagnòstic, a més d'exploració física a la consulta i una analítica de sang, poden ser necessaris estudis més avançats: estudis per imatge o proves radiològiques, una gammagrafia o una biòpsia de tiroides. En funció de la patologia l'especialista pot optar per un tractament farmacològic o bé per una Cirurgia Tiroide.

Abordatge del Càncer de Tiroides amb Cirurgia Mínimament Invasiva
Quan les cèl·lules de la Glàndula Tiroide es reprodueixen en excés i de forma incontrolada apareixen els tumors de tiroide. Aquests generalment, no produeixen símptomes i afortunadament solen ser benignes, al contrari és fonamental la detecció precoç, realitzar un diagnòstic precís i un seguiment periòdic de l'evolució, donat que cada vegada es disposa de millors equips diagnòstics, es detecten cada vegada més casos, de manera significativa amb major prevalença en dones.

L'absència de simptomatologia a la fase inicial varia a mesura que el càncer avança, i comencen a aparèixer factors que han de ser estudiats per un especialista com ara: Bonys al coll, ronquera, dificultats per tragar o respirar, dolor freqüent al coll o a la gargamella, així com una inflació dels ganglis limfàtics. Aquests símptomes poden tenir la seva causa en patologies manco greus, però en cas que es confirmi l'existència de cèl·lules canceroses, el procediment més aconsellable és recórrer a l'Otorrinolaringòleg expert, que treballi en coordinació amb l'equip d'Endocrinologia i que compti amb els coneixements i els equips tècnics per aplicar si és procedent una Tiroidectomia, una extirpació total o parcial de la glàndula tiroide

El somni i més concretament la respiració durant el mateix és un factor amb una influència clau en el creixement i el desenvolupament físic dels nens, el seu rendiment intel·lectual o senzillament en el seu comportament.

El mínim per considerar que un pacient pediàtric té dificultats per respirar durant el son i per tant, s'ofega mentre dorm, són 5 Apnees per hora.

En aquestes circumstàncies, baixa la saturació d'oxigen i l'esforç extraordinari que ha de realitzar el nen per respirar provoca símptomes com que la respiració es faci principalment per la boca, que al dormir el nen tiri el cap cap enrere per obrir el màxim possible les vies respiratòries, que el somni sigui inquiet o fins i tot es produeixin microdespertars, casos de somnambulisme o malsons. També és freqüent que els nens es despertin espantats i corrin al llit dels seus pares.

Altres efectes relacionats amb l'apnea en pacients pediàtrics són: la sudoració excessiva i l’enuresi nocturna (mullar el llit). L'endemà, a causa del consum d'energia durant la nit anterior, estan esgotats i el quadre de seqüeles per un descans nocturn insuficient continua. Reflectint de forma significativa en senyals fàcilment observables com: somnolència, mal humor, hiperactivitat, impaciència o irritabilitat però també en altres problemes menys visibles a curt termini però especialment greus, entre d'altres: dèficit d'atenció, menor concentració, inconstància en les activitats quotidianes, disminució de la capacitat cognitiva i en definitiva dificultat per desenvolupar totes les seves capacitats d'aprenentatge i minva de la capacitat intel·lectual.

D'altra banda, la manca de descans durant el son no només afecta el seu desenvolupament cognitiu sinó que també incideix en l'hormona de creixement limitant el desenvolupament físic de l'infant, per exemple en l'altura.

Generalment, aquestes complicacions s'acompanyen d'un comportament hiperactiu que sol estar relacionat amb inquietud, dificultat per a la relaxació i impulsivitat. La suma d'aquests factors degeneren de manera habitual en una mala actitud a classe o a casa, alumnes problemàtics, sota rendiment acadèmic, repetició de cursos i en últim cas pot ser un dels agreujants que desemboquin en abandó o fracàs escolar.

En pacients pediàtrics, els otorrins recomanen l'abordatge més precoç possible

Atenint-nos a la gravetat del problema es fa evident la importància d'abordar aquesta patologia des del principi, preferentment als 2 o 3 anys o més prompte millor en edats més avançades.

L'especialista realitza un estudi en profunditat de la respiració de l'infant i pot proposar diverses estratègies de tractament, Per exemple, l'aplicació d'un Spry per obrir les vies nasals i permetre que respirin millor, però si el problema persisteix, es recorre a un procediment quirúrgic que consisteix a treure o reduir l'espai que ocupen les amígdales. Amb aquesta intervenció s'aconsegueix que els nens respirin molt millor, descansin durant la nit i recuperin un somni normal.